Disculpeu el desordre d'aquest raconet. Es provisional, no sé quan temps existirà aquest blog, però de moment l'he fet perquè hi ha massa coses que m'agraden i necessiten una sortida.
On the Sunny Side of the Street
I used to walk in the shade My blues on parade Now this rover Crossed over To the sunny side of the street
Ainsss. Muy bueno Nat King Cole. Esas canciones inolvidables...
ResponderSuprimirUn abrazo, Sianeta.
Pero ¿cómo te ha dado por este rollo de musitar con ansiedad palabras de amor?
ResponderSuprimirJe, jé.
Y venga mandolina.
¡Andá! Y 'Perfidia'. Y túuuu, kien sabe por dd andarás, quien save que abentura tiendrás, que lejos tú estás de míííí....
Jodó
Esto es un recital.
Kisás, kisás, kisás....
Qué alegría veros a tots dos! molts petons Trini i Bow!
ResponderSuprimirYo escuchaba este disco cada finde cuando era enana. Me encanta Nat King Cole, en especial aquel mujeeeeeer si puedes tu con Dios hablar...